Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: voler.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cabre i caber.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: caldre i caler.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: valer i valdre.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
infinitiu (o bé ser precís que + verb en subjuntiu). Es poden fer servir altres expressions com ara haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, ser necessari + infinitiu, etc. Per exemple:
Cal presentar una còpia del document. (i no És precís presentar una còpia del document.)
S'havia de portar una notícia [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la [...]
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
